top of page

Manga

ORIGEN:

Es pensa que les primeres historietes van ser creades al voltant de l'any 1790, i es van originar a causa de l'arribada de persones d'occident al Japó. Aquest estil de dibuix va prendre gran popularitat entre els japonesos. Els primers passos del manga van relacionats a 2 tipus d'expressions artístiques tradicionals:
 

  • L'art gràfic japonès. 

  • La influència indiscutible del món de les historietes occidentals.

 

Els primers gravats que mostren una semblança a l'estètica del que coneixem avui dia com a manga, els trobem en l'obra Chōju-giga, realitzada a mitjan segle XIII. Són una sèrie de dibuixos satírics d'animals antropomòrfics. 

 

Els autors que van inspirar la creació del manga són George Bigot i Charles Wirgman. La revista Punch va ser el model per als còmics The Japan Punch de Wirgman. Kanagaki Robun i Kawanabe Kyosai van ser els creadors de la primera revista de màniga japonesa, anomenada Eshinbun Nipponchi, mostrant l'alta influència de Japan Punch i Wirgman.

 

El terme manga prové dels kanji 漫 (man), que significa informal, i 画 (ga), que significa dibuix. El manga avui dia és la tradició d'historieta més influent del món, constituint una part important del mercat editorial del Japó. Es compren més de mil milions de volums de màniga a l'any només al Japó. El manga abasta tots els gèneres i arriba a tot el públic.

CARACTERÍSTIQUES:

  • Les vinyetes es llegeixen de dreta a esquerra, igual que en l'escriptura tradicional japonesa. 

 

  • Els personatges generalment tenen trets occidentals, destacant els grans ulls. Aquesta característica té el seu origen en la influència exercida per Disney en els primers mangakas. 

 

  • Les pàgines del manga sempre estan en blanc i negre. L'única cosa a color són les portades. A diferència dels còmics, els mangues són molt estilitzats.

 

  • Hi ha una gran diversitat de gèneres i temàtiques, normalment shounen, shoujo, seinen, josei, kodomo...

 

 

GÈNERES I TEMÀTIQUES:

 

SHOUNEN: Aquest significa literalment “nen” en japonès. Producte dirigit a un públic masculí jove (principalment adolescents) 12-18 i es considerada la classificació més popular. 

CARACTERÍSTIQUES:

  • Es llegeix de dreta a esquerra.

  • És en blanc i negre.

  • Molta acció.

  • Protagonista jove masculí. 

  • Situacions humorístiques.

  • Importància en l’amistat.

EXEMPLES: Naruto, Dragon Ball, Los Caballeros del Zodiaco, Bleach i One Piece.

 

SHOUJO: Va sorgir a la dècada dels 50 com una necessitat de les dones

japoneses d'expressar el que elles sentien i vivien. Per això, va fer un gran

gir a les vides de moltes noies. Una connotació important és que als '60 la

majoria dels Shoujo eren fets per homes. Actualment, i encara que no ho

creguin, els shoujo-manga són el manga més venuts al món; per descomptat

per tenir grandioses representants com el grup CLAMP.

Textualment significa nena. És un gènere de manga amb públic femení jove

que parla de la vida quotidiana amb una trama de romanç molt important.

La protagonista és una shoujo (noia jove) i es plasmen interessos i problemes “típics” de les noies joves.

CARACTERÍSTIQUES:

  • Forma part del manga.

  • Té un públic femení jove.

  • Parla de la vida quotidiana amb una trama de romanç molt important.

  • La protagonista és una shoujo (noia jove) i es plasmen interessos i problemes “típics” de les noies joves.


EXEMPLES: Sailor Moon, Sakura Card Captor, Candy Candy i Ouran Highschool Host Club

SEINEN: Significa "adult" o "home adult". Com el seu nom indica,

estan fets per un públic més madur, generalment entre 18 y 40 anys.

Els seinen estan destinats a homes i contenen temes complexos que

no serien apropiats per a les persones més joves. El contingut eròtic i

les escenes violentes també formen part de les produccions de seinen.

EXEMPLES: One Punch Man, Berserk, Ghost in the Shell, Tokyo Ghoul y Akira son algunos ejemplos famosos del anime seinen.

JOSEI: Literalment significa "dona". Igual que seinen, aquest tipus està fet per a un públic adult però femení. En resum, Josei representa la maduració del shoujo, presentant problemes comuns de la vida quotidiana de les dones des d'un punt de vista realista.

EXEMPLES:: Chihayafuru, Nodame Cantabile. Paradise Kiss, Nana i Usagi Drop.

KODOMO: Literalment significa "nens" (en aquest cas, nens petits).

Aquests són fets amb enfocament en audiències infantils, com el seu

nom indica, especialment entre els 4 i 10 anys.
Les històries de kodomo sovint transmeten lliçons importants a les persones

més joves, com respectar a les persones majors, per exemple. Les trames són

simples i fàcils d'entendre. La importància de l'amistat i l'apreciació dels valors

fraterns i familiars també són comuns.

 

EXEMPLES: Hamtaro, Pokémon, Beyblade, Doraemon i Heidi

GORE: El gènere gore és aquell que es caracteritza per l'extrema violència.

El podem relacionar fàcilment amb la sang, laceracions, desmembraments, etc.

Va ser originat als anys 40’s, ja que va ser inspirat en les pel·lícules nord-americanes

que van començar a incursionar en aquest gènere, caracteritzat per abordar en

temes relacionats amb la violència gràfica i visceral.


És difícil definir quin va ser el primer manga Gore, perquè l'evolució del gènere ha avançat gradualment. Es podria dir que “El puño de la estrella del norte” va ser un del primers del gènere per la seva extrema violència.

CARACTERÍSTIQUES:

  • Hi ha mort, sang i violència, i sempre està el pensament de supervivència. ​

  • El personatge principal agafa el seu valor per poder combatir contra la mort, també en algunes ocasions el personatge principal desapareix o mort.

 

EXEMPLES: Another, Corpse party i Mirai NikkI.

YAOI: És un subgènere del manga que que retrata relacions afectives i/o sexuals homosexuals entre homes. 

CARACTERÍSTIQUES:

  • Relacions entre homes. 

  • A vegades es centra només en la relació i a vegades la relació està subordinada a la trama. 

  • Els personatges acostumen a estar sexualitzats. 

 

EXEMPLES: Junjō Romantica, Love Stage!! i Ten Count.

Humoristic

INTRODUCCIÓ

El còmic d'humor, també anomenat historieta còmica, és un gènere del còmic pensat per fer riure.

És a dir, tant l'estil, el guió com el plantejament de la trama tenen aquesta intenció.


Segueix les convencions del llenguatge del còmic, però lògicament adapta els seus recursos gràfics per aconseguir el riure.

El còmic en general com a gènere, neix de l'adaptació dels acudits gràfics de la premsa del segle XIX, osigui el gènere d'humor és pràcticament el primer que apareix en la història.

Les primeres historietes van ser d'humor, com el que es considera el primer còmic: Yellow Kid de R Outcault, publicat al New York Journal de 1896

CONTEXT HISTÒRIC

 

La revista mensual britànica Punch (d'humor i sàtira del 1841), que va estar inspirada en Le Charivari (revista francesa des del 1832 amb prohibició de vinyetes polítiques) va ser el motor de l'expansió mundial de la historieta, es van fer diversos models arreu del món: a Alemanya Fliegende Blatter (1848), a Japó The Japan Punch (1862-87) i sobretot als Estats Units, a Puck (1877), Judge (1881).

És aquí a on sorgeixen també sèries amb personatges fixos per moltes revistes.

 

A Espanya

La historieta d'humor tindrà un gran desenvolupament arreu del món amb el pas dels anys. A Espanya també amb mestres que van dibuixar per les revistes de l'Editorial Bruguera com:

  • José Escobar: Zipi y Zape

  • Carlos Conti: Pulgarcito i El Carioco​​

  • Manuel Vázquez: Las hermanas Gilda i La familia cebolleta

  • Francisco Ibáñez Talavera: Mortadelo y Filemón i 13, rue del Percebe
     

CARACTERÍSTIQUES:

  1. Finalitat: Provocar riure al lector.

  2. Inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals, i de situacions insòlites per aconseguir l’objectiu.

  3. L'ùs sobretot de certs formats de curta extensió, per exemple la tira diària. Tot i que hi ha també diversos formats més llargs.

  4. Els dibuixos d'estil caricaturesc normalment, personatges i escenaris com deformats. Encara que no acostuma, també poden ser realistes.

  5. Un traç net, sense ombreig, normalment.

  6. Més presència d'onomatopeies i símbols cinètics.

  7. Un ritme narratiu ràpid i viu.

  8. Poques variacions de l'angle visual.
     

5 TIPUS:​

- Humor negre

Utilitzat per desdramatitzar situacions desgraciades. És un dels humors més "perillosos", si un acudit d'humor negre falla un munt de persones s’enfaran, però si funciona tindrà el doble d'aplaudiments.

- Humor d’actualitat

Treballa sobre situacions del moment que, en la majoria dels casos, són conegudes per endavant pel públic. Se li ha de donar la volta a la notícia perquè l’acudit sigui efectiu i tenir en compte que la broma no caduqui.

- Humor de política

Tracta els esdeveniments sobretot lligats als governants i a la situació social de l’actualitat.
Una vinyeta d'humor polític o social pot dir més que un article d'opinió o una editorial, ja que el dibuixant es pot atrevir amb més profundes subtileses. Té tasca de periodista i d'humorista, primer s'ha de trobar el tema i després s'ha d'aplicar la creativitat i l'humor.

- Humor clàssic

Aquest intenta ser accessible a tothom pel que està basat en fets universals, sense tenir en compte situacions geogràfiques o d'actualitat.
Acudits del gènere serien: Els de l’escenari d’una illa que és neutre del qual no es requereix més informació, i els d'humor físic com les caigudes o els accidents.

- Humor quotidià

Es caracteritza per fer servir aquelles vivències i idees que tenim més a mà per fer l'acudit.  Normalment, solen tractar sobre situacions de llar relacionades amb la intimitat, des de pensaments propis sobre la solitud fins a converses o situacions que mostren relacions amb família, parella o amics.

REFERENTS

Alguns exemples són diferents tires còmiques protagonitzades per personatges fixos com les historietes de Snoopy, Mafalda, Ot el bruixot o Calvin & Hobbes.
Altres són històries llargues com les aventures d'Astèrix, Mortadel·lo i Filemó, Espirú i Fantàstic, o Jep i Fidel. 

Altres gèneres

Aventura

Inventar una realitat artificial, però al mateix temps té una aparença de realitat. En general, el còmic d'aventures és de grafisme realista, però també es pot donar el cas que utilitzi un grafisme distorsionat i irreal.

Aquest gènere es situa en una època històrica concreta ja sigui; la prehistòria, l'edat antiga, edat mitjana, edat moderna o l'edat contemporània.

Si es situa en el futur, passa a ser un còmic de ciència ficció


Bèlic

El còmic bèl·lic, està ambientat en les guerres modernes de principis del segle XX, en endavant. 

La principal referència d'aquest gènere va ser la Segona Guerra Mundial.

 

El fet que les histories que expliquen siguin molt recents en el temps i estiguin molt documentades tan històricament com gràficament, fa que els guionistes hagin de descriure personatges els quals les seves reaccions s'acostin molt a la realitat.

Fantàstic

El còmic fantàstic és una variant de la fantasia, un gènere artístic que barreja elements basats en la realitat amb altres no existents de caràcter màgic o sobrenatural.  

 

El món fantàstic es presenta com a real i consistent.

Hi ha dos classes de món fantàstic el high fantasy i el low fantasy. 

La diferència recau en que el high fantasy és un món totalment nou i inventat amb poders, societats i a vegades fins i tot lleis físiques que no tenen res a veure amb el món real (Senyor dels Anells). 

Per altra banda, en el low fantasy s'ajunta la nostra realitat qüotidiana amb algunes adicions màgiques o sobrenatural (Harry Potter). ​

El conflicte més comú en el còmic fantàstic és la lluita entre el Bé i el Mal. 


Superherois

És un gènere de còmic on superen l'heroi clàssic, ja que aquest superheroi acostuma a estar dotat amb superpoders.

 

Legalment, només els personatges pertanyents a Marvel Comics o a DC Comics poden fer-se anomenar "superherois", ja que és una marca registrada als Estats Units.

Ciència-ficció

El còmic de ciència-ficcó sempre està situat en un futur. Acostuma a tenir canvis relació la tecnologia i societat actual, tenint una base científica. 

En aquest gènere s'exploren les conseqüències que poden tenir accions i comportaments actuals, pot ser distòpic o utòpic.  

 

Temes regurrents són: viatges espacials, robots, extraterrestres, modificacció genètica, viatges en el temps...

Eròtic

El cómic eròtic es caracteritxa per tractar elements relacionats amb la luxúria com per exemple: la temàtica eròtica, l'homoerotisme, el nu, el seminu, la sexualitat i el sexe explícit. 

No es qualifica de portnografia pels seus parametres de cenusra, que estan limitats només a una certa càrrega de material explícit. 

Està destinat a un públic adul i la seva finalitat és exitar. Per aquesta raó tant el físic com les capacitats sexuals dels protagonistes van més enllà dels límits de la realitat. 
El dibuix d'aquestes obres acostuma a ser realista i d'extensió breu. ​

Underground

El comix o còmic underground (còmic subterrani) va començar sent nomenat així pels seus calans d'edció impressió i distribució al marge de les grans editorials establertes.

Eren histìories que no seguien els cànons establerts, criticaven els principis de les societats on es desenvolupaven. 

Costumista


El cómic costumista està situat en el món real, en el present o en en un passat proper. Ens mostra la vida quotidiana d'un personatge, es mostra física i psicològicament i la seva visó de les relacions sentimentals, no és necessari que tingui un final feliç. 

bottom of page